El poeta Santi Borrell va presentar ahir a La Poeteca de Barcelona el seu segon poemari “Fragments d’una pedra”. El vilafranquí va encetar l’acte expressant que per ell la poesia no solament és escriure sinó que és una forma de viure. Amb el propòsit de trencar amb el mite del poeta que guarda els seus escrits en un calaix, Borrell va declarar que donar poesia és en si mateix un acte de poesia. Per això, el poeta va compartir els seus versos amb els assistents.
Els seus poemes poden parlar de gairebé qualsevol cosa. D’amor, de desamor, d’experiències laborals, del dubtes existencials, de temes socials i nacionals, de reivindicació o, senzillament, d’una carabassa. L’escriptor va reconèixer que els seus poemes parlen del jo i va aclarir que, en contra de la idea del poeta arrogant i egocèntric, el jo poètic també pot ser humil, com ho és en el seu cas.
Maria Antònia Massanet, organitzadora i presentadora de la trobada, va descriure el poeta com algú molt actiu i amb molta iniciativa que “no necessita que li facin promoció”. El recital, que es va estendre gairebé una hora, va oferir una bona mostra de la diversitat dels poemes que es poden trobar en aquest poemari del qual el propi Santi Borrell va dir que era “obert com la vida mateixa”.