La miraculosa vida de Josep Pedrals

El CaixaForum dedica el seu tradicional DNit a la poesia amb un dels noms més reconeguts del moment: Josep Pedrals. Amb l’humor i la ironia que el caracteritzen va enlluernar el públic allí present explicant el que va catalogar com “la miraculosa vida de Josep Pedrals”.  El seu enginy és il·limitat fins el punt que va dividir la seva exposició per etapes, com si es tractés de la vida d’un sant, amb noms de collita pròpia, és a dir, amb paraules inventades.

El col·loqui va esdevenir una mena de recorregut per la seva obra  “d’èpica líricopragmàtica” en què va intentar lligar caps per descobrir com s’ha anat configurant el poeta que és ara. Si l’anunciació va venir donada per un poema de T.S.Eliot, les profecies van ser inspirades per poetes com Víctor Català o Enric Casasses. Amb Gimferrer com a poeta de referència , la ventura va voler  que la “casualitat objectiva”, de què parlava André Breton, i la “intenció paradoxal” s’unissin perquè encaixés fins i tot el codi de barres del seu llibre.

Els poders inconscients es van revelar ja en la seva primera publicació; una falsa traducció d’escriptors italians  com Luca M. Rota- inexistents, per suposat – en què va aconseguir partir Itàlia per la meitat, cosa que tal i com va reconèixer el va fer sentir molt important. Però quan sembla que el món de Josep Pedrals no pot complicar-se , arriben les paradiànoies  per portar-nos més enllà de la raó discursiva. Així és la literatura de Pedrals: laberints verbals i paraules distorsionades.

Pedrals va parlar un poc de tot: del present hipotètic, de l’infinit estètic, de Quim Porta i Bolló –l’amic fantasma que el va salvar de la solitud metafísica. Tot en conjunt el va portar a la conclusió que “l’eutrapèlia és el camí”, o dit d’altra manera, que a la literatura, i a la vida, es tracta d’anar jugant, seriosament, però jugant.

Per arrodonir la vetllada, el poeta barceloní va oferir un petit avançament del western crepuscular que està preparant actualment. Així va finalitzar un acte que va obrir l’univers Pedrals al públic i va esdevenir, alhora, terapèutic i catàrtic pel poeta més polifacètic del moment.

Notícies relacionades:
L’obra pòstuma de Genís Cano
Casasses, Dolors Miquel i Pedrals omplen La Poeteca
11 poetes amb àngel

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s