Aquí us oferim un tastet del recital de “Poesia amb accent de dona”, una petita selecció de versos -joies- que van ser recitats a La Poeteca amb motiu del dia de la dona.
“Florida, sí, però de gestos lents. Podrida, sí, però perquè em dóna la gana” – Ester Andorrà.
“La llibertat és el tirant d’una samarreta que du l’altre” – Rosa Maria Arrazola.
“I que broti qui vulgui” – Annie Bats.
“Él es nombre, es decir, prosa; ella es verbo, es decir, poesía” – Sílvia Bel i Sílvia Comes.
“Dona, dona. Dona, dona. Dona, dóna. Que violent és un accent quan no fa prou diferència” – Mireia Calafell
“Sóc la que no va poder ser pintora perquè l’acadèmia era al carrer de les putes” – Mireia Companys.
“I el verb -que és mascle-, segresta la paraula” – Clara Mir.
“Siguem àvies tots de tots” – Cèlia Sànchez-Mústich.
“Dona nova. Dona vella. Dona animal i el nom, ni el nom de dona. Dona lluny. Dona res. Dona mig meva” – Blancallum Vidal
“Esculpida per tota l’eternitat, pressonera del temps, emmirallada, envasada al buit” – Joana Abrines
Barcelona en clau de poesia 
Retroenllaç: Quan la poesia es recita amb accent de dona | Barcelona en clau de poesia
Retroenllaç: Descobreix La Poeteca! | Muses amb traça