Versos per recordar “El rostre de l’altre”

xavier d'ed

Perico Canadell -a l’esquerra- i Xavier d’Edimburg -dreta- musicant un poema.

Obre l’acte amb l’Endeví cec, mentre camina entre el públic d’una sala que fa olor a encens i està gairebé a les fosques -amb l’única excepció dels focus que il·luminen l’escenari-. Xavier d’Edimburg recita acompanyat de la guitarra de Perico Canadell. Segueix amb la cançó Home esquinçat “Veus partir els éssers, com caminava un tal Quixot amb el seu Santxo”, que va dedicar als homes del cartró i de la ferralla, -a qui anomena Quixots Contemporanis-.

Arbre Vell, del poeta valencià Marc Granell, Cocodrils i Aigües de Lampedusa van precedir els versos de Limam Boicha, poeta saharià; seguit d’un poema de la guerra a Irak “On són, les mans brutes de tants crims?” i una famosa cita de Bertolt Brecht “Primer vingueren a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era ni una cosa ni l’altra. Després vingueren pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després van venir a buscar-me, i llavors ja no quedava ningú que pogués parlar per mi”.

Entre versos, d’Edimburg va deixar anar fragments de la història que l’ha dut on és avui dia. Va confessar que si no hagués viscut durant dos anys amb un noi que havia estat un sense sostre, probablement -segurament-, no estaria recitant poemes.

xavier d'edimburg

Xavier d’Edimburg molt proper al públic mentre recita.

Isaac -un convidat especial-, va sortir a cantar Primavera a Tànger “port de cultures, per diners totes venudes”. I Xavier d’Edimburg va continuar recitant poemes: El temps mata, de Meritxell Sales “Per uns ulls tan blaus he canviat els hàbits”; Alta Nit, Barra do Garças, de Pere Casaldàliga, Domini Màgic, de Joan Vinyoli -en honor al centenari del seu naixement-.

La trobada poètica va acabar amb uns Versos a la Lluna, i amb el poema Somiava Despert, que va ser el primer que va escriure mentre vivia amb Emili Amiel, el sense sostre que l’ha dut a ser la persona que és avui, tancant així aquest recital cíclic allà on l’havia començat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s