Poemes

Un estrany balanceig

No t’han ensenyat a dir adéu
a temps. A casa i a l’escola
t’han explicat com funciona la culpa, un encavalcament,
la fotosíntesi, l’arrel quadrada, però no
el regne de la decepció.

T’has passat la vida allargassant oblits
inajornables, culpes heretades, pors inoculades,
i saps administrar silencis tan muts i acovardits
que romans immòbil com un cérvol
si l’albir exigeix coratge, o bé fugida,
i ni el cor gosa a penes bategar.

Panteixant, torbat, t’alces una nit,
incomprensiblement d’insomni, et mires estrany
a l’espill de sempre i descobreixes
uns ulls freds, provisoris, desconsoladament
absents, llunyans
d’aquella mirada que recordaves
teua.

Suat i marejat, com un pensament que oscil·la
dins d’uns altres caps, com el nàufrag que desperta
després de l’onada, ja no t’hi reconeixes.
I ja no hi ha retorn,
ni tampoc fugida: ni avant ni arrere.
Pensa-hi: qui sent veritablement aquest balanceig
i l’honora,
no l’entabana cap drecera
d’autocommiseració, de redempció
o resistència,
i a l’encalç de l’alegria una puresa se l’emporta.

Tot és prescindible després
de viure persistent en la derrota.
Una carícia lleu, aleshores,
una conversa afable, o l’agraït
despreniment de dos cossos estimant-se,
el prodigi, només, d’un desig on reneixen dues mirades,
interinament et salva.
No t’han ensenyat a dir adéu a temps.
Potser no és massa tard, però, per aprendre
que no existeixen els paradisos confortables.

   -Josep Porcar

Catalunya

Catalunya és dir bon dia a les sis del matí.
Catalunya és un rellotge sense memòria.
Catalunya és un núvol negre damunt un polígon.
Catalunya és una autopista de peatge.
Catalunya és un castell sense una princesa.
Catalunya és una rosa dins un llibre.
Catalunya és un premi literari.
Catalunya és un embús de trànsit.
Catalunya és un camí de pedres que ens porta a casa.
Catalunya és mare i germana.

Catalunya és el meu sol, el meu mar, el meu riu,
El meu cel, el meu bosc, el meu desert, el meu somni.
Catalunya és quan l’anxeneta arriba a dalt del castell
I aixeca la mà i tota la plaça crida.

Catalunya és un turista amb un barret mexicà
Que balla sevillanes amb una samarreta del Barça.
Catalunya és un acudit explicat pels que t’odien.
Catalunya és una paraula massa educada.
Catalunya és un llibre trist d’història.
Catalunya és un poble de genolls pelats.
Catalunya sempre diu gràcies als seus lladres.
Catalunya és un debat a l’institut.
Catalunya és una estació de tren, sense trens.
Catalunya, de moment, no és Catalunya.

-Santi Borrell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s