“Per Sant Jordi” – Montse Vergés

…i llavors la princesa va ferir de mort el cavaller que no parava de molestar. Va alliberarla dragona esporuguida, va muntar al damunt del seu llom i van marxar a un país llunyà on ningú no les va tornar a mirar mai de reüll pel foc dels seus petons. Des d’aquell dia, el rei va adonar-se que res no havia estat mai com li havien fet creure, que no hi havia res més anormal que una normativitat imposada. I tots van ser feliços i van menjar pastissos.