Busquets i Moreno units per l’amor i la decadència

El bar Caribbean va allotjar els versos de Daniel Busquets i les cançons de Gabriel Moreno, que giren entorn a dos temes estretament lligats: l’amor i la decadència. Un ambient agradable i distès van amenitzar la vetllada.

El cantautor, acompanyat per dos guitarristes més, va començar amb “No one can reach us here” i una versió pròpia de “First we take Manhattan”, de Leonard Cohen. Seguidament, Busquets va iniciar el recital del seu recull El Clímax, publicat per laBreu Edicions, amb poemes curts però directes: “Qui?”, “Sincronies”, “A mig matí” i “Reportatge”. En els versos de Busquets “es deixa més de banda les trames de caire més amorós/relacional per centrar-se en les addiccions. Addiccions que funcionen com una mirada, no exempta de morbo, i que actua com a argamassa per a molts poemes”, tal com diu la revista digital Núvol.

La dinàmica d’alternança entre poesia i cançó va ser espontània. Després de cantar “Beautiful lies” i “We are what we are”, Moreno va deixar pas a tres obres més del poeta català, entre les quals “Marxa”, un poema que el músic li havia demanat expressament. Gabriel Moreno va recitar també un dels seus versos del llibre “Cartas a Miranda”, musicat per un dels guitarres que l’acompanyaven.

Van tancar el recital un poema en anglès de Moreno: “Descent into hell”, i els breus poemes “Festival” i “Traficants” de Busquets, que van guanyar-se les ovacions del públic. El poeta va acabar dient que esperava que els espectadors s’haguessin sentit tan a gust com ho havia estat ell.