Antonina Canyelles: un plaent bombardeig

Antonina Canelles durant el recital – Foto: L.Bernis

Antonina Canyelles recita sense pausa a l’Horiginal. Dispara poemes breus, directes i sagaços; com si fossin dards. No li cal explicar de què van els versos, ni contar anècdotes, ni relatar la brillant carrera literària que va començar de manera tardana, als quaranta anys, i que ja no ha parat. Es guanya el públic gairebé sense voler,merament amb la riquesa verbal, amb les paraules punxegudes, amb els temes àcids, amb el to mordaç.

L’editorial Lapislàtzuli ens porta l’antologia dels seus millors poemes englobats dins “Putes i consentits” que, a més, ve acompanyat d’un llibret amb poemes inèdits anomenat “Tasta’m”. La poetessa mallorquina va recitar poemes de diferents llibres –també de “La duna i la cascada”- de manera dinàmica i sense cap pausa entremig. Els seus poemes són gairebé aforismes: enginyosos i irònics.

Albert Mestres defineix, en el pròleg, la seva poesia com “la visió d’una estrella fugaç, com un tret, com una guillotina”. Antonina Canyelles no deixa ningú indiferent; els seus versos són sublims: produeixen una mena de dolor agradable, de plaer punyent.

Parla de tot, sense pèls a la llengua ni temes tabú. Dels objectes quotidians, de les misèries de les persones, dels dubtes metafísics i de l’experiència. Posa en dubte els convencionalismes i toca els intocables. A pesar de tot. A pesar de tenir, com destaca Mestres, totes les condicions marginals: ser poeta, dona, catalana i, per més inri, mallorquina.

Notícies relacionades:
L’Horiginal s’omple de poetes bestials
L’incontrolable pren força amb Txell Bonet
L’Horiginal rememora Genís Cano