Quan la poesia es recita amb accent de dona

Foto de família de totes les poetes que van participar al recital / Foto: L.Bernis

8 de març. Dia de la Dona i, a La Poeteca, cita amb el vers. Trenta poetes, trenta dones que van voler participar en un recital organitzat per Maria Antònia Massanet, per segon any consecutiu, on hi va haver reivindicació del cos, de la ment i de l’ànima, i on tampoc es van oblidar de fer un clam contra de la llei de l’avortament aprovada recentment a l’estat espanyol. Laura Borràs, la presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes, va presentar l’acte que va congregar diferents generacions de poetes al local: des de Montserrat Abelló, qui va ser la primera en rebre una ovació espontània del públic, fins poetes molt joves com Sònia Moll o Joana Abrines passant per autores de tots els rangs d’edat com Clara Mir, Montserrat Vergés o Ester Andorrà, entre d’altres.

Algunes van recitar poemes propis i d’altres van citar autores com Antonina Canyelles, els versos de la qual van ser escollits per dues poetes diferents. “Per què sempre en el nom del Pare i mai en el de la mare que ens va parir?”.  Versos dedicats a mares, a àvies, a transsexuals o a les nenes pakistaneses que són obligades a casar-se. A totes aquelles dones que han patit discriminacions per motius de sexe o a aquelles que han lluitat -i lluiten- contra el masclisme anava dirigit un acte que, segons va explicar M. Antònia Massanet, “no pretenia ser una celebració del fet de ser dones per se, sinó una reflexió conjunta, crítica i lúdica, envers què significa el fet de constuir-se –i ser construïda– com a dona actualment i sobre tot el que ens queda per treballar de cara a fomentar un canvi real.”

Els protagonistes de la vetllada, però, van ser versos que exhalaven anys de patiment, instants de menyspreu no merescuts, oportunitats perdudes –o obligades a ser deixades escapar-, frustracions, angoixes i patiments, tot causat pel fet de ser dona, pel fet d’haver nascut part del “sexe dèbil”, que en diuen, injustícies viscudes i callades, ràbia continguda que s’ha convertit en art, en poesia.

D’altra banda, no tot va ser fatalista i catastròfic. Al recital van ser presents, també, poemes que parlaven de la dona en un to més optimista i positiu. Versos alegres i esperançadors, que busquen, esperen i confien en el canvi, en la igualtat, en un món cada vegada “més de dones”, on no calgui celebrar el dia de la dona treballadora, perquè, com va dir la presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, això és una redundància, “totes les dones que he conegut són treballadores, precisament perquè són dones”.

Notícies relacionades:
El dia de la dona en 10 versos
Galeria de Fotos del dia de la dona a La Poeteca
Antonina Canyelles: un plaent bombardeig
Recital de princeses cavaller