Natura, Poesia i Vinyoli

“Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger”

DSC_0154

Costa i Llobera va ser un dels poetes invocats ahir per celebrar el desè aniversari del cicle “Poesia als parcs. Lletres i Paisatges”. La omnipresent Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, també va adduir fragments de Martí i Pol, Ruyra i Ponç Pons, entre d’altres literats. I és que tot i ser un recital de Joan Vinyoli, per commemorar els cent anys del seu naixement, quan es parla de la unió entre poesia i natura els grans noms de la literatura són inevitables. El conseller de cultura Ferran Mascarell, Josep Melero, de l’Àrea d’Espais Naturals i Joan Puigdollers, regidor de Medi ambient com a encarregats de presidir l’acte van voler agrair tothom implicat en el projecte per haver-lo mantingut viu. Mascarell va voler destacar en tot moment la importància de mantenir un compromís amb la cultura perquè un país pugui mantenir la seva singularitat i ser, així mateix, universal.

Acabada la part institucional, la música d’Adrià Grandia -expert en viola de roda- ens va portar literalment a una altra banda i els assistents vam seguir-lo encisats tal com succeïa en el famós conte del flautista d’Hamelín. No era l’únic guia: l’experta en dansa vertical Ana Rubio ens acompanyava amb el seu ball bellugadís giravoltant per terra, saltant pel arbres i enfilant-se per la barana de les escales de la Residència Universitària Ramon Llull.

DSC_0227

Era allí on ens dirigíem, concretament a la capella modernista on la llum que entrava pels vitralls de colors atorgaven una atmosfera poètica idònia per acollir un recital protagonitzat pels versos de Joan Vinyoli. El tàndem format per Esther Xargay i Carles Hac Mor es va encarregar de presentar els poetes que participarien en aquell acte destacant la diversitat d’edats i de dialectes de la llengua catalana “tenim mallorquí, barcelonès, tortosí, alguerès…”.

Els poetes es van anar succeint un rere l’altre. El primer va ser Jordi Aligué -no només poeta sinó fotògraf i pintor, el que en diríem un artista total-, “sé prou que tinc perduda la partida, que de res no serveixen els breus moments de descans entre joc i joc”, de “Passing-shot”, que fa del tennis una metàfora de la vida.

DSC_0320

El va seguir l’alguerès Antonio Coronzu, que va escollir per la ocasió “Per molt que ens abraçem i que ens omplim la boca de boca i que ens mesclem els cossos, mai no som un”. El català afrancesat d’Annie Bats va entonar “Les boies”, per intentar “de dir la llum de la foscúria de la mar encrespada a trenc de nit”.

Àngels Gregori va recitar en el seu valencià “El vell i el mar” i “Primer d’any”, convidant-nos a brindar “després alguna copa junts”. Maria Antònia Massanet, compromesa activista poètica, tampoc no va voler faltar a la cita. “L’acte darrer”, amb cita de Pascal inclosa, va ser el poema elegit per la mallorquina; una mirada cap a dins, a la casa d’un mateix afirmant que “no crec en els beuratges ni tampoc en els altres consols”.

DSC_0359

Vinyet Panyella va fer una picada d’ullet a Ramon Llull -adient per l’emplaçament- amb el poema XV del Llibre d’amic “m’he desullat de tant mirar-te, m’has emboirat de solitud”. Paulalba, la més jove, ens va donar a elegir entre “L’una cosa o l’altra”; va llegir també “Sovint” sentenciant que “els dies vénen i se’n van” per acabar de memòria amb el final de “Liebeslied”.

DSC_0379

L’últim a recitar va ser també el més veterà Francesc Garriga, que va començar explicant com havia conegut Vinyoli. Garriga va escollir “Aquàrium” i “Un home està cavant” per parlar dels petits plaers “vagament pensa en les coses petites de la vesprada; sopar calent, dona, llit”, poemes d’Encara les paraules, llibre que el propi homenatjat li havia dedicat.

L’acte va concloure com havia començat: amb música. Aquesta vegada amb la veu i el piano de Bikimel, que va convertir en cançó “El Borni” de Vinyoli: “Morir d’un llamp és el que vull, no pas al llit”.

Una copa de cava abans de marxar i llarga vida a la poesia, ja sigui al parc o a la capella.

Anuncis

El “batec” de Maria Antònia Massanet

Maria Antònia Massanet presenta "Batec"

Maria Antònia Massanet presenta “Batec” – Foto: L.Bernis

La poeta mallorquina, Maria Antònia Massanet, presenta el seu nou poemari “Batec” a la llibreria Pròleg. Junt amb un seguit de poetes com Mireia Vidal-Conte, Mireia Calafell o Daniel Busquets, va oferir un tast dels seus versos als múltiples oients que van assistir.

Massanet, qui normalment és l’encarregada d’organitzar actes poètics a l’espai La Createca, va passar aquest cop a l’altra banda de l’escenari. Lluïsa Julià va presentar el poemari destacant-ne el tema del propi cos com eix principal de “Batec” i afirmant que són moltes les dones joves que opten per tractar aquesta temàtica en les seves creacions artístiques. Meri Torras també va llegir l’epíleg, fet per ella mateixa, i dividit, com el batec del cor, en sístole i diàstole.

Continua llegint

Quan la poesia es recita amb accent de dona

Foto de família de totes les poetes que van participar al recital / Foto: L.Bernis

Foto de família de totes les poetes que van participar al recital / Foto: L.Bernis

8 de març. Dia de la Dona i, a La Poeteca, cita amb el vers. Trenta poetes, trenta dones que van voler participar en un recital organitzat per Maria Antònia Massanet, per segon any consecutiu, on hi va haver reivindicació del cos, de la ment i de l’ànima, i on tampoc es van oblidar de fer un clam contra de la llei de l’avortament aprovada recentment a l’estat espanyol. Laura Borràs, la presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes, va presentar l’acte que va congregar diferents generacions de poetes al local: des de Montserrat Abelló, qui va ser la primera en rebre una ovació espontània del públic, fins poetes molt joves com Sònia Moll o Joana Abrines passant per autores de tots els rangs d’edat com Clara Mir, Montserrat Vergés o Ester Andorrà, entre d’altres.

Continua llegint